Recuperem llars

Recuperem llars

 

 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
mail consultes: recuperemllars@gva.es
 
 
 
 
Llistats de sol·licituds i objeccions
 
Publicació en la web del llistat d'objeccions de les sol·licituds d'ajudes mitjançant el Pla "Recuperem LLars 2022: 27/05/2022
 

​​​​​​El termini màxim per a l'esmena d'objeccions conclou el dia 10 de juny de 2022 inclusivament.

 

RESOLUCIÓ de 13 de desembre de 2022, de la Direcció General de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica, convocatòria per a la concessió de les ajudes regulades mitjançant Ordre 2/2022, de 17 de gener, de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d'habitatges o edificis d'habitatges d'entitats locals per a destinar-los a habitatge de lloguer amb finalitats socials mitjançant el pla ’Recuperem Llars’ i es convoquen les ajudes per a l'exercici 2022

 

 

LLISTATS DEFINITIUS d'ajudes Pla RECUPEREM LLARS 2022 CONDEDIDES

 

ALACANT              CASTELLÓ             VALÈNCIA

 

LLISTATS DEFINITIUS d'ajudes Pla RECUPEREM LLARS 2022 DENEGADES PER ESGOTAMENT PRESSUPOSTARI

 

ALACANT               CASTELLÓ            

 

LLISTATS DEFINITIUS d'ajudes Pla RECUPEREM  LLARS 2022 DENEGADES

 

CASTELLÓ       VALÈNCIA

 

APORTACIÓ DOCUMENTAL PER A COMPLETAR EXPEDIENT

 

 

Contra la present resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar potestativament recurs de reposició davant la Secretària Autonòmica d'Arquitectura Bioclimàtica i Sostenibilitat Energètica, d'acord amb el Resolc Primer de la Resolució de 2 d'agost de 2019, del Vicepresident Segon i Conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, sobre delegació de l'exercici de competències en determinats òrgans de la Conselleria, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà al de la seua publicació, de conformitat amb el que s'estableix en els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, o bé, directament recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà al de la seua publicació, de conformitat amb el que s'estableix en els articles 10, 14 i 46 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciós Administrativa.

 

Per a interposar recurs potestatiu de reposició punxe ACÍ

TRÀMIT - SOL·LICITUD

TRÀMIT - SOL·LICITUD

Tràmit-sol·licitud

Enllaç-sol.licitud

 

TRÀMIT ALTA/ MODIFICACIÓ/ BAIXA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA [PROPER]

https://www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=22648

Preguntes freqüents

Què s'entén per edifici complet?

Per “edifici complet” ha d'entendre's un edifici d'habitatges plurifamiliar íntegrament, és a dir, incloent tots els habitatges individuals i els espais comuns que el constitueixen. També s'entén “per edifici complet” un habitatge unifamiliar.

Per tant, un habitatge que forma part d'un edifici plurifamiliar no s'entén com a edifici complet.

Què s'entén per fins socials?

L'expressió “fins socials” ha d'entendre's referida a la finalitat última de la subvenció que és el lloguer assequible d'habitatge permanent (50 anys).

És necessari signar un conveni per a accedir a la convocatòria?

No és necessari cap conveni, es tracta d'una concurrència competitiva. Publicades les bases i la convocatòria s'ha de realitzar la sol·licitud aportant la documentació. Es baremarà i posteriorment es publicarà la relació de concedits.

Puc sol·licitar el Pla Recuperem Llars per a immobles municipals destinats a ús públic? L'ús final ha de ser destinat a habitatge o també pot anar destinat a fins socials com a associacions o serveis municipals que puguen ser gestionats/licitats per ajuntaments en les divisions que es facen de l'edifici/habitatge?

El pla Recuperem Llars està dirigit a actuacions en habitatges o edificis d'habitatges per a posteriorment destinar-los a habitatges de lloguer amb finalitats socials. Les actuacions de rehabilitació d'immobles de patrimoni municipal que vagen a destinar-se a ús públic no residencial poden acollir-se al “Pla Conviure” regulat en l'ORDRE 1/2022, de 17 de gener, de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d'edificis i l'adequació de l'entorn construït en municipis mitjançant el pla «Conviure», i es convoquen les ajudes per a l'exercici 2022.

Es pot sol·licitar aquesta ajuda per a derrocar un edifici preexistent i alçar un edifici residencial de nova planta?

Aquestes ajudes tenen com a prioritat la recuperació del patrimoni construït. Per tant, les actuacions de renovació s'entenen com una excepció i hauran de justificar, de manera exhaustiva, la impossibilitat de realitzar la rehabilitació de l'edifici. Sobre aquest tema, no serà suficient justificar únicament l'avantatge econòmic de renovar enfront de rehabilitar.

L'ajuntament té en propietat immobles ja rehabilitats i que s'oferiran en lloguer social, podria acollir-se al pla Recuperem Llars?

Aquelles obres ja acabades no poden estar subjectes a finançament.

Podem en aquesta primera convocatòria plantejar la compra de l'immoble i l'any que ve plantejar l'adequació dels habitatges o ha de ser l'adquisició de l'immoble i l'adequació en la mateixa convocatòria?

L'objecte d'aquesta convocatòria és el de, després d'una rehabilitació, disposar d'habitatges disponibles per al seu ús. Ha de sol·licitar-se, per tant, tota l'actuació conjunta per a la qual es disposa un termini d’execució màxim de 24 mesos des de la publicació de la resolució. La proposta de sol·licitud d'adquisició aïlladament és aliena a aquesta ordre.

La Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica compta amb les ajudes del PLA ADHA orientades a l'adquisició i regulades en l'ORDRE 8/2021, de 18 de juny, de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, per la qual s'aproven les bases reguladores i la convocatòria de concessió de subvencions a entitats locals per a l'adquisició d'habitatges per a la creació i/o ampliació dels patrimonis públics d'habitatge municipals.

Els habitatges comparteixen estructura i tenen diferent referència cadastral. A l'efecte de les ajudes, estàs se sol·licitaran de manera individual?

Haurà de realitzar-se una sol·licitud per cada habitatge a rehabilitar, excepte en el cas de rehabilitació d'un edifici plurifamiliar complet, és a dir, aquell que inclou tots els habitatges i  els seus elements comuns. En aquest cas es realitzarà una única sol·licitud per al conjunt.

També haurà de realitzar-se una sol·licitud única quan l’objectiu siga rehabilitar un conjunt d'habitatges en filera.

En quins casos s'ha d'aportar l’ IEEV.CV? És necessari IEEV.CV previ a la intervenció si no es tracta d'un edifici d'habitatges?

L’IEEV.CV i el seu registre s'ha d'aportar per a tots els edificis complets d'habitatges que vulguen acollir-se a aquestes ajudes, independentment de la seua antiguitat, tant habitatges unifamiliars com edificis plurifamiliars complets. Queda exclosa la necessitat d'aportar l’IEEV.CV en el cas que les sol·licituds es facen únicament per a habitatges individuals que formen part d'un edifici plurifamiliar sense tindre en compte la resta de l'edifici.

D'altra banda, cal aclarir que el Decret 53/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es regula l’IEEV.CV només és exigible a edificis d'ús residencial habitatge. Per tant, els edificis d'altres usos que vagen a ser objecte de rehabilitació i canvi d'ús per a destinar-los a habitatges de lloguer amb finalitats socials, no és necessari que disposen de l’IEEV.CV previ a l'actuació.

En quin moment de la tramitació de l'ajuda s'ha d'aportar l’IEEV.CV?

El moment per a aportar l’IEEV.CV i la justificació del seu registre, ha de ser juntament amb la documentació a aportar en la sol·licitud. En efecte, segons la base Cinquena d'aquestes ajudes, “la intervenció proposada inclourà aquelles actuacions qualificades com a urgents en l’IEEV.CV, excepte motius excepcionals, degudament justificats, que impedisquen executar alguna d'aquestes actuacions”. Per tant, la memòria/ projecte que s'incloga en la sol·licitud ha de tindre en compte les consideracions de l’IEEV.CV realitzat prèviament.

Es pot optar a l'ajuda en el cas que en la rehabilitació de l'habitatge no siga possible complir amb alguna de les exigències marcades per la normativa d’aplicació a les mateixes (CTE, DC/09…) ?

És una condició particular per a obtindre aquestes ajudes aportar el projecte de l'actuació a realitzar amb el contingut mínim establit en la normativa d’aplicació. Per tant, i com no pot ser d'una altra manera, els projectes deuen ajustar-se a la normativa d'obligat compliment.

D'altra banda, cal dir que la concessió de les ajudes no està supeditada a comprovar o supervisar el compliment dels projectes, els quals han d'estar aprovats per l'òrgan competent municipal i supervisats mitjançant la presentació del visat col·legial i/o informe de l'oficina de supervisió de projectes de l'administració competent.

Per tant, per a la concessió de l'ajuda es comprovarà que el projecte disposa del visat i/o l'informe de supervisió corresponent, els quals determinaran l'aptitud al compliment de la normativa.

Dit això, en actuacions de rehabilitació la normativa d’aplicació estableix toleràncies admissibles i criteris de flexibilitat. En el cas que l'actuació siga incompatible o inviable amb la naturalesa de la intervenció, es podran aplicar sota el criteri i responsabilitat del projectista o, en el seu cas, del tècnic que subscriga la memòria, aquelles solucions que permeten el major grau possible d'adequació efectiva i correspondrà a l'Ajuntament, mitjançant l'aprovació del projecte, determinar si s'ajusta a la legalitat.

Respecte de la base tretzena: Informe de supervisió del projecte. Es podria saber si es requerirà visat col·legial en lloc de l'informe de l'oficina de supervisió en el cas de projectes de visat col·legial obligatori?

La base tretzena estableix la possibilitat que el visat col·legial puga substituir a l'informe de l'oficina de supervisió. Per tant, es requerirà el visat col·legial en el cas que els municipis no tinguen oficina de supervisió pròpia que emeta el corresponent informe.

En el cas d'adquirir algun habitatge privat amb la finalitat de rehabilitar-lo i convertir-lo en habitatge social, a quines ajudes concretes es podria optar?

La quantia de les ajudes s'estableix en la base setena de l'Ordre 2/2022. Amb aquest programa d'ajudes es pot efectivament adquirir habitatges i rehabilitar-los per a destinar-los a habitatges amb finalitats socials.

El pressupost protegible de l'actuació serà igual a la suma del cost de les actuacions subvencionables contemplades en la base sisena, sense comptar l'adquisició, amb un límit de 750 €/m² de superfície construïda d'habitatge i de 75.000 € per habitatge resultant de la rehabilitació.

És a dir, la suma dels següents costos condicionats:

  1. cost de l’IEEV.CV, fins a un màxim de 200€ per habitatge.
  2. cost de redacció de projecte i direcció de les obres, fins a un màxim del 10% del cost d'execució de l'obra.
  3. el cost d'execució de les obres, amb costos mitjans de mercat no superiors a l'edició vigent de la base de preus de l'IVE.

està limitada a un màxim de 750 €/m² de superfície construïda d'habitatge i de 75.000 € per habitatge resultant de la rehabilitació.

El pressupost protegible de l'adquisició, en el seu cas, serà igual al cost de la compra amb un màxim protegible de 300 €/m² de superfície construïda d'habitatge i de 30.000 € per habitatge resultant de la rehabilitació.

La subvenció a concedir es calcularà a partir de la suma dels pressupostos protegibles anteriors aplicant els percentatges del 100%, 80% i 60% en funció de la població de l'entitat local.

Finalment, cal aclarir que en el cas que el cost final de les actuacions subvencionables, inclosa l'adquisició, siga inferior a l'inicialment previst en la sol·licitud, es recalcularà l'import de la subvenció minorant la seua quantitat.

L'import màxim de la subvenció a concedir per municipi serà de 500.000 €, independentment del nombre de sol·licituds presentades.

L'import de la inversió pot ser superior al pressupost protegible màxim?

L'import real de la inversió pot ser superior i no té cap limitació. En aquest cas, el la ajudada a concedir seria el pressupost protegible màxim aplicant el percentatge atesa la població.

D'altra banda, també pot donar-se el cas que l'import real de la inversió siga inferior al pressupost protegible màxim, i en aquest cas l'ajudeu a concedir seria igual a la inversió real aplicant el percentatge atesa la població.

El percentatge de finançament s'aplica al pressupost protegible independentment de si aconsegueix o no el màxim?

El percentatge finançable (depenent de la població del municipi) s'aplica amb independència d'aconseguir els límits màxims establits.

Com influeix que les limitacions estiguen referides a habitatge resultant?

Les limitacions referides a habitatge resultant donen lloc a un major reconeixement de pressupost protegible màxim quan s'augmenta el nombre d'habitatges respecte de l'origen i a un menor pressupost màxim protegible quan es disminueixen.

Posem el cas de la limitació de 30.000€ referida a “habitatge resultant” de la rehabilitació. És bastant freqüent que de la compra d'un immoble puga donar-se, fruit de la rehabilitació, més d'un habitatge i aquest import màxim s'incremente en proporció. Per exemple: un habitatge en origen de 400 m² pot donar lloc a 4 habitatges, sent llavors 120.000 € el pressupost protegible màxim de l'adquisició. També pot donar-se el cas contrari, és a dir, fruit de la rehabilitació s'obté un nombre d'habitatges menor a l'inicial. Per exemple: tres habitatges en origen de 100m2 donen lloc a 2 de 150m2, i en aquest cas el pressupost protegible màxim passaria de 90.000€ (30.000/ habitatge x 3 habitatges )a 60.000€ (30.000/ habitatge x 2 habitatges).

Respecte a l'IVA, atés que l'ajuntament no és susceptible de recuperació o compensació, es considera inclòs en les actuacions subvencionables?

Els impostos indirectes o l'IVA es consideraran part del cost subvencionables quan no siguen susceptibles de recuperació o compensació.

Dins del concepte d'adquisició es poden incloure i subvencionar les despeses de la compra?

Dins del cost d'adquisició poden considerar-se les despeses legalment establides que hagen de ser satisfetes necessàriament pel comprador per a formalitzar la compravenda.

Quins equips i instal·lacions es consideren despeses subvencionables?

Es consideren despeses subvencionables els equips i instal·lacions tèrmiques, així com la placa de cocció, el forn, l'extractor de fums i el mobiliari de cuina i bany. El cost de l'adquisició d'electrodomèstics no està inclòs.

 Per a resoldre dubtes pot posar-se en contacte en: recuperemllars@gva.es