Visualització de contingut web

Recuperem llars

   

  Audiència i informació pública

  Vídeo de presentació de la ayuda

  Descarga de la presentació

 

ORDRE 6/2021, de 17 de juny, de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, per la qual s'aproven les bases reguladores de la concessió de subvencions per a la rehabilitació d'habitatges o edificis d'habitatges d'entitats locals per a destinar-los a habitatge de lloguer amb finalitats socials mitjançant el pla «Recuperem llars» i es convoquen les ajudes per a l'exercici 2021.

 

Extracte de l'Ordre 6/2021, de 17 de juny, de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, per la qual s'aproven les bases reguladores de la concessió de subvencions per a la rehabilitació d'habitatges o edificis d'habitatges d'entitats locals per a destinar-los a habitatge de lloguer amb finalitats socials mitjançant el pla «Recuperem llars», i es convoquen les ajudes per a l'exercici 2021

El termini màxim per a l'esmena d'objeccions conclou el dia 16 de setembre de 2021 inclusivament.

Visualització de contingut web

Preguntes freqüents

Conceptes

Què s'entén per edifici complet?

Per "edifici complet" ha d'entendre's un edifici d'habitatges plurifamiliar íntegrament, és a dir, incloent tots els habitatges individuals i els espais comuns que el constitueixen. També s'entén "per edifici complet" un habitatge unifamiliar.

Per tant, un habitatge que forma part d'un edifici plurifamiliar no s'entén com a edifici complet.


Què s'entén per finalitats socials?

L'expressió "finalitats socials" ha d'entendre's referida a la finalitat última de la subvenció que és el lloguer assequible d'habitatge permanent (50 anys).

Sol.licitud

És necessari signar un conveni per a accedir a la convocatòria?

No és necessari cap conveni, es tracta d'una concurrència competitiva. Publicades les bases i la convocatòria s'ha de realitzar la sol·licitud aportant la documentació. Es baremarà i posteriorment es publicarà la relació de concedits.


Puc sol·licitar el Pla Recuperem Llars per a immobles municipals destinats a ús públic? L'ús final ha de ser destinat a habitatge o també pot anar destinat a finalitats socials com a associacions o serveis municipals que puguen ser gestionats/licitats per ajuntaments en les divisions que es facen de l'edifici/habitatge?

El pla Recuperem Llars està dirigit a actuacions en habitatges o edificis d'habitatges per a posteriorment destinar-los a habitatges de lloguer amb finalitats socials. Les actuacions de rehabilitació d'immobles de patrimoni municipal que vagen a destinar-se a ús públic no residencial poden acollir-se al "Pla Conviure" regulat en l'ORDRE 4/2021, d'11 de juny, de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d'edificis i l'adequació de l'entorn construït en municipis mitjançant el Pla Conviure i es convoquen les ajudes per a l'exercici 2021.



Es pot sol·licitar aquesta ajuda per a derrocar un edifici preexistent i alçar un edifici residencial de nova planta?

Aquestes ajudes tenen com a prioritat la recuperació del patrimoni construït. Per tant, les actuacions de renovació s'entenen com una excepció i hauran de justificar, de manera exhaustiva, la impossibilitat de realitzar la rehabilitació de l'edifici. Sobre aquest tema, no serà suficient justificar únicament l'avantatge econòmic de renovar enfront de rehabilitar.


L'ajuntament té en propietat immobles ja rehabilitats i que s'oferiran en lloguer social, podria acollir-se al pla Recuperem Llars?


Aquelles obres ja acabades no poden estar subjectes a finançament.


Podem en aquesta primera convocatòria plantejar la compra de l'immoble i l'any que ve plantejar l'adequació dels habitatges o ha de ser l'adquisició de l'immoble i l'adequació en la mateixa convocatòria?

L'objecte d'aquesta convocatòria és el de, després d'una rehabilitació, disposar d'habitatges disponibles per al seu ús. Ha de sol·licitar-se, per tant, tota l'actuació conjunta per a la qual es disposa de 24 mesos per a realitzar-la des de la publicació de la resolució. La proposta de sol·licitud d'adquisició aïlladament és aliena a aquesta ordre.


La Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica compta amb les ajudes del PLA ADHA orientades a l'adquisició i regulades en l'ORDRE 8/2021, de 18 de juny, de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, per la qual s'aproven les bases reguladores i la convocatòria de concessió de subvencions a entitats locals per a l'adquisició d'habitatges per a la creació i/o ampliació dels patrimonis públics d'habitatge municipals.


Els habitatges comparteixen estructura i tenen diferent referència cadastral. A l'efecte de les ajudes, estàs se sol·licitaran de forma individual?

Haurà de realitzar-se una sol·licitud per cada habitatge a rehabilitar, excepte en el cas de rehabilitació d'un edifici plurifamiliar complet, és a dir, aquell que inclou tots els habitatges i elements comuns d'aquest, en aquest cas es realitzarà una única sol·licitud per al conjunt.
S'ha de tenir en compte els primers catorze dígits de la referència cadastral.
Si els habitatges comparteixen estructura però no comparteixen els primers catorze dígits de la referència cadastral, es realitzarà una sol·licitud per cada habitatge.


D'altra banda, si els habitatges comparteixen estructura i els primers catorze dígits de la referència cadastral es durà a terme una única sol·licitud per al conjunt sempre que s'incloguen tots els habitatges i elements comuns. En cas que compartisquen estructura i els primers catorze primers dígits però no s'incloguen tots els habitatges i espais comuns de l'edifici, es durà a terme una sol·licitud per cada habitatge.

Condicions particulars de les actuacions

En quins casos s'ha d'aportar el IEEV.CV? És necessari IEEV.CV previ a la intervenció si no es tracta d'un edifici d'habitatges?


El IEEV.CV. i el seu registre s'ha d'aportar per a tots els edificis complets d'habitatges que vulguen acollir-se a aquestes ajudes, independentment de la seua antiguitat, tant habitatges unifamiliars com edificis plurifamiliars complets. Queda exclosa la necessitat d'aportar el IEEV.CV en el cas que les sol·licituds es facen únicament per a habitatges individuals que formen part d'un edifici plurifamiliar sense tenir en compte la resta de l'edifici.

D'altra banda, cal aclarir que el Decret 53/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es regula el IEEV.CV només és exigible a edificis d'ús residencial habitatge. Per tant, els edificis d'altres usos que vagen a ser objecte de rehabilitació i canvi d'ús per a destinar-los a habitatges de lloguer amb finalitats socials, no és necessari que disposen del IEEV.CV previ a l'actuació.


En quin moment de la tramitació de l'ajuda s'ha d'aportar el IEEV.CV?

El moment per a aportar el IEEV.CV i la justificació del seu registre, ha de ser juntament amb la documentació a aportar en la sol·licitud. En efecte, segons la base Cinquena d'aquestes ajudes, "la intervenció proposada inclourà aquelles actuacions qualificades com a urgents en el IEEV.CV, excepte motius excepcionals, degudament justificats, que impedisquen executar alguna d'aquestes actuacions". Per tant, la memòria/ projecte que s'incloga en la sol·licitud ha de tenir en compte les consideracions del IEEV.CV realitzat prèviament.


Es pot optar a l'ajuda en el cas que en la rehabilitació de l'habitatge no siga possible complir amb alguna de les exigències marcades per la normativa aplicable a les mateixes (CTE, DC/09…)?

És una condició particular per a obtenir aquestes ajudes aportar el projecte de l'actuació a realitzar amb el contingut mínim establit en la normativa aplicable. Per tant, i com no pot ser d'una altra manera, els projectes deuen ajustara a la normativa d'obligat compliment.
D'altra banda, cal dir que la concessió de les ajudes no està supeditada a comprovar o supervisar el compliment dels projectes, els quals han d'estar aprovats per l'òrgan competent municipal i supervisats mitjançant la presentació del visat col·legial i/o informe de l'oficina de supervisió de projectes de l'administració competent.

Per tant, per a la concessió de l'ajuda es comprovarà que el projecte disposa del visat i/o l'informe de supervisió corresponent, els quals determinaran l'aptitud al compliment de la normativa.
Dit això, en actuacions de rehabilitació la normativa aplicable estableix toleràncies admissibles i criteris de flexibilitat. En cas que l'actuació siga incompatible o inviable amb la naturalesa de la intervenció, es podran aplicar sota el criteri i responsabilitat del projectista o, si escau, del tècnic que subscriga la memòria, aquelles solucions que permeten el major grau possible d'adequació efectiva i correspondrà a l'Ajuntament mitjançant l'aprovació del projecte per a l'atorgament de la llicència d'obres i ocupació qui determine si s'ajusta a la legalitat.


En el cas de no disposar de projecte complet, l'aixecament planimètric i les indicacions de les deficiències constructives detectades, així com de l'estat de cadascuna de les instal·lacions ha de realitzar-lo el tècnic competent com a part de la memòria o ha de formar part de l'informe subscrit pel tècnic municipal?

S'entén que com a mínim són els tècnics municipals els qui han de definir les necessitats de partida mitjançant un informe en el qual es reflectisca l'estat dels immobles objecte d'actuació (deficiències constructives i estat d'instal·lacions). Aquest informe servirà de base perquè el tècnic competent (que també pot ser municipal) redacte la memòria tècnica justificant les actuacions a realitzar junt plans i amb pressupost detallat.

Tot això haurà de ser lliurat per a poder definir les característiques i costos de les actuacions que s'acolliran a les ajudes, a l'espera de la redacció del projecte complet.


Respecte de la base tretzena: Informe de supervisió del projecte. Es podria saber si es requerirà visat col·legial en lloc de l'informe de l'oficina de supervisió en el cas de projectes de visat col·legial obligatori?


La base tretzena estableix la possibilitat que el visat col·legial puga substituir a l'informe de l'oficina de supervisió. Per tant, es requerirà el visat col·legial en el cas que els municipis no tinguen oficina de supervisió pròpia que emeta el corresponent informe.

Pressupost

En el cas d'adquirir algun habitatge privat amb la finalitat de rehabilitar-la i convertir-la en habitatge social, quines ajudes concretes podria optar?


La quantia de les ajudes s'estableix en la disposició setena de l'Ordre 6/2021. Amb aquest programa d'ajudes es pot efectivament adquirir habitatges i rehabilitar-les per a destinar-les a habitatges amb finalitats socials.

El pressupost protegible de l'actuació serà igual a la suma del cost de les actuacions subvencionables contemplades en la base sisena, sense comptar l'adquisició, amb un topall de 500 €/m² de superfície construïda d'habitatge i de 50.000 € per habitatge resultant de la rehabilitació. És a dir, la suma dels següents costos condicionats:

1. cost IEEV.CV, fins a un màxim de 200€ per habitatge.

2. cost de redacció de projecte i direcció de les obres, fins a un màxim del 10% del cost d'execució de l'obra.

3. el cost d'execució de les obres, amb costos mitjans de mercat no superiors als de la base de preus de l'IVE.

Està limitada al topall de 500 €/m² de superfície construïda d'habitatge i de 50.000 € per habitatge resultant de la rehabilitació.

El pressupost protegible de l'adquisició, si escau, serà igual al cost de la compra amb un topall màxim protegible de 200 €/m² de superfície construïda d'habitatge i de 20.000 € per habitatge resultant de la rehabilitació.

La subvenció a concedir es calcularà a partir de la suma dels pressupostos protegibles anteriors aplicant els percentatges del 100%, 80% i 60% en funció de la població atesa per l'entitat local.
Finalment, cal aclarir que en el cas que el cost final de les actuacions subvencionables, inclosa l'adquisició, siga inferior a l'inicialment previst en la sol·licitud, es recalcularà l'import de la subvenció minorant el seu import.

L'import màxim de la subvenció a concedir per municipi serà de 500.000 €, independentment del nombre de sol·licituds presentades.

Els municipis de menys de 5.000 habitants plantegen l'aclariment del finançament al 100%, referint que si el 100% finançable atén el total de la inversió a realitzar o al màxim de la subvenció al qual poden optar.

La línia d'ajudes Recuperem Llars contempla efectivament la possibilitat d'adquirir habitatges o edificis d'habitatges amb les limitacions atès el pressupost protegit, això és, fixa la quantitat màxima que l'administració reconeix com a subvencionable.

L'import real de la inversió pot, per tant, ser superior i no té cap limitació. En aquest cas el màxim subvencionable serien els límits establits aplicant el percentatge atesa la població.

D'altra banda, també pot donar-se el cas que l'import real de la inversió siga inferior als límits establits, en aquest cas l'import subvencionable seria igual al real aplicant el percentatge atesa la població.
 

El porcentatge de finançament s'aplica al pressupost protegible independentment de si aconsegueix o no el topall?

El percentatge finançable (depenent de la població del municipi) atén la suma dels pressupostos protegibles de l'actuació, que no poden sobrepassar els màxims previstos en l'ordre. Per tant, pot aplicar-se aquest percentatge a un import inferior al màxim previst.


Com influeix que les limitacions vengen referides a habitatge resultant?

Les limitacions referides a habitatge resultant donen lloc a un major reconeixement de pressupost protegible màxim quan s'augmenta el nombre d'habitatges respecte de l'origen i a un menor pressupost màxim protegible quan es disminueixen.

Posem el cas de la limitació de 20.000€ referida a "habitatge resultant" de la rehabilitació. És bastant freqüent que de la compra d'un immoble puga donar-se, fruit de la rehabilitació, més d'un habitatge i aquest import màxim s'incremente en proporció. Per exemple: un habitatge en origen de 400 m2 pot donar lloc a 4 habitatges, sent llavors 80.000 € el pressupost protegible de l'adquisició màxim. També pot donar-se el cas contrari, és a dir fruit de la rehabilitació, s'obté un nombre d'habitatges menor a l'inicial. Per exemple: tres habitatges en origen de 100m2 donen lloc a 2 de 150m2, en aquest cas el pressupost protegible màxim passaria de 60.000€ (20.000/ habitatge x 3 viivendas) a 40.000€ (20.000/ habitatge x 2 2 viviendas).


Respecte a l'IVA, atès que l'ajuntament no és susceptible de recuperació o compensació, es considera inclòs en les actuacions subvencionables?

Els impostos indirectes o l'IVA es consideraran part del cost subvencionables quan no siguen susceptibles de recuperació o compensació.

Dins del concepte d'adquisició es poden incloure i subvencionar les despeses de la compra?
Dins del cost d'adquisició poden considerar-se les despeses legalment establides que hagen de ser satisfets necessàriament pel comprador per a formalitzar la compravenda.

 

L'adquisició d'electrodomèstics bàsics (forn, vitroceràmica, campana extractora, nevera, rentavaixella, etc.) es consideren despeses subvencionables?

Del cost subvencionable forma part el cost d'execució de les obres per a la rehabilitació de l'habitatge, inclòs també el cost en la redacció dels projectes. El cost de l'adquisició d'electrodomèstics no es considera obra.

Informació i consultes

Per a resoldre dubtes pot posar-se en contacte en: recuperemllars@gva.es