COMISSIÓ PER A LA REVISIÓ DE LA NORMATIVA DE DISSENY I QUALITAT

COMISSIÓ PER A LA REVISIÓ DE LA NORMATIVA DE DISSENY I QUALITAT

El 28 de gener de 2021 va tindre lloc la jornada de presentació de la Comissió per a la revisió de la normativa autonòmica d'habitabilitat. En ella es van recollir les reflexions conjuntes d'un equip de caràcter tècnic, entorn de la marxa de les normes actuals després de 12 anys de vigència i en resposta als desafiaments de la societat de hui, moment únic d'oportunitat per a abordar les qüestions sorgides entorn de la pandèmia de la COVID19 i el compromís mediambiental, entre molts altres.

Comissió per a la revisió de la normativa de disseny i qualitat

S'ha constituït la Comissió per a la revisió de la Normativa de Disseny i Qualitat, de caràcter tècnic, que està duent a terme una sèrie de trobades periòdiques que tenen per objecte el desenvolupament del decàleg en forma de propostes concretes. Per a això s'ha traçat un calendari, en el qual es van a tractar cadascun dels principis inspiradors.

calendari sessions comissió

El 28 de gener de 2021 es va celebrar la Jornada de la Comissió per a la revisió de la Normativa de Disseny i Qualitat que va comptar en primer lloc amb la presentació per part del Vicepresident segon i conseller d' Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau.

Després d'això, es va fer un repàs del marc normatiu actual en el conjunt de les comunitats autònomes i les comissions sectorials existents per part del Director General de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica, Alberto Rubio, i la cap del Servei d'Arquitectura i Qualitat en l'Edificació, Paz Cortés.

Seguidament, l'arquitecte Rafael Rivera va moderar una taula sobre les noves formes d'habitar. En aquest cas, l'arquitecta i assessora de la Conselleria María Oliver va fer referència al "cohousing" i els nous models d'habitatge públic, mentre que Inés Novella, arquitecta experta en igualtat d'oportunitats, va explicar el decret d'habitabilitat en el País Basc, que es troba en fase d'aprovació, en allò relacionat a l'habitatge i la perspectiva de gènere.

L'entorn construït i l'habitabilitat va ser la segona taula moderada per l'arquitecte Javier García-Solera. En ella, el Subdirector General de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica, Javier Peñarrocha, va parlar de la importància de l'habitabilitat i la rehabilitació, i Teresa Soto, arquitecta col·laboradora de l'IVE, sobre la biohabitabilitat dels espais.

Per la seua banda, el decà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana, Lluís Sendra, va presentar i va moderar la taula centrada en la sostenibilitat i circularitat, a càrrec de dos tècniques de l'IVE, Teresa Escrig i Leticia Ortega. Va tancar la jornada la Secretària Autonòmica d'Arquitectura Bioclimàtica i Sostenibilitat Energètica, Laura Soto.

El desenvolupament normatiu parteix de la configuració dels principis del decàleg per a la revisió de les normes DC-09 entorn dels quals s'ha planificat el calendari de sessions de la comissió.

Els habitatges són els espais fonamentals que acullen el projecte de vida de les persones, canviant al llarg del temps i amb modes d'habitar diversos. Per això, la flexibilitat és un principi bàsic al qual ha de donar resposta tot habitatge.

Des de la comissió s'han analitzat les variables que contribueixen a la flexibilitat dels habitatges i els processos administratius per a la seua incorporació i coneixement pels usuaris, de manera que es possibiliten distintes configuracions dels espais amb la mínima intervenció per a facilitar l'adaptabilitat al canvi en el moment que sorgeixen noves necessitats.

El foment de la rehabilitació, inclosa l'energètica, s'enclava directament en l'agenda europea 2030, al contribuir a la lluita conta el canvi climàtic, el desenvolupament sostenible, així com a l'impuls de la competitivitat i el creixement de les regions.

El recolzament a la rehabilitació està manifestament explícit en aquesta revisió normativa i és un dels seus principals objectius: créixer cap a dins, frenar l'ocupació del sòl, l'ús eficient dels recursos, rendibilitzar el que ja s'ha fet, que ja és massa, i ens trobem en un moment de necessària contenció, tot això sense detriment d'unes exigències mínimes.

La vivienda ha de ser pensada para todos y todas y para las diferentes etapas de la vida, como espacio primordial para el cuidado de las personas. Así, la perspectiva de género, el uso intergeneracional de las viviendas, la conciliación de la vida laboral o la seguridad real y percibida, son variables que necesariamente se están teniendo en cuenta en esta revisión.

El derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada recogido en la Constitución lleva implícita la necesaria reflexión sobre las exigencias mínimas que debe cumplir toda vivienda y que la distinguen de la "infravivienda", aquella que no cumple estos mínimos.

Este derecho, además, debe alcanzar a toda la población, por lo que el diseño universal es una premisa que sin duda rige también este proceso de revisión.

La qualitat de l'edificació, la seua conservació, la millora de la seua seguretat, habitabilitat, eficiència energètica i accessibilitat universal, són accions que directament tenen una repercussió social, ambiental i econòmica de primer ordre.

Aquestes normes s'orienten directament a garantir la qualitat dels nostres habitatges i els seus espais comuns, i amb això afermar unes condicions i nivells mínims de qualitat de l'entorn construït, amb la finalitat de satisfer les necessitats dels usuaris.

La priorització del comú enfront del privatiu com a forma de vida ha evolucionat de manera important en els últims anys. La normativa actual ja permet que part de l'espai privatiu es trasllade a espais d'us comú.  No obstant això, després del desenvolupament de nombroses experiències d'èxit en aquest àmbit, s'adverteix de la necessitat d'una actualització que done cobertura a un ampli ventall de possibilitats de vida en comunitat i que s'anticipe als canvis que es van a consolidar en el futur.

La transcendència de la biohabitabilitat dels habitatges per a la salut i el benestar dels seus ocupants està fora de tot dubte. Per a això, són essencials una òptima ventilació i il·luminació natural i confort tèrmic. En aquest àmbit també entren en joc aspectes com la renaturalització dels espais o el disseny passiu dels edificis. En definitiva, es persegueix l'assegurament d'unes màximes garanties de seguretat i salut de les persones dins dels seus habitatges, i amb això també del confort i felicitat.

Potenciar la sostenibilitat i la transició verda, tal i com estableixen les agendes internacionals, són objectius irrenunciables hui en dia, a més d'urgents.

En este sentit, existeix la ferma voluntat d'avançar en aspectes como la incorporació de les noves formes de mobilitat sostenible, els sistemes d'estalvi d'aigua i energia, el disseny bioclimàtic dels nostres habitatges o la renaturalització dels espais i l'economia circular.

Per a l'èxit d'aquesta comesa, es tindrà en consideració nos sols les condicions en obra nova, sinó també, les condicions de manteniment d'estos edificis.

El concepte d'habitatge com espai entre quatre parets ha quedat desfasat des de fa temps. Es proposa reforçar el concepte d'habitatge que no acaba en l'espai privat, ni tan sols en les zones comuns de l'edifici, sinó que atén a una dimensió urbana. Entra en joc, per tant, la relació de l'edifici amb el seu entorn construït, la protecció del patrimoni històric, cultural i natural, el fenomen del sentit de pertinència i arrelament al lloc o l'obertura a l'exterior dels espais de convivència.

Dotar d'una major resiliència a l'edifici i als habitatges enfront de situacions adverses de tot tipus és una reflexió que hi ha que plantejar hui més que mai.

En un moment com l'actual, en el qual som testimonis d'una crisi sanitària sense precedents o en el qual ens trobem amb desafiaments com el canvi climàtic, és necessari reforçar les condicions que doten als nostres habitatges d'una major capacitat d'adaptació.

L'impuls a la innovació en els nostres habitatges és un dels grans objectius de la revisió que es pretén escometre. Per a això es proposa facilitar la incorporació de sistemes, tecnologies i productes amb noves prestacions. La digitalització, la domòtica o la industrialització són camps que han evolucionat enormement en els últims anys i als quals es contemplarà donar cabuda en el nou desenvolupament normatiu.