La Generalitat impulsa l'arquitectura bioclimàtica amb més d'un milió d'euros en ajudes del Pla Irta

09/01/2022

- El Pla Irta concedeix ajudes a prop d'un centenar d'actuacions que fomenten la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica en l'arquitectura
- Projectes de bioconstrucció amb palla d'arròs, enllumenat públic intel·ligent o readaptació d'espais públics són algunes de les propostes subvencionades



La Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica ha subvencionat, amb més d'un milió d'euros, quasi un centenar de projectes que aposten per la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica en l'arquitectura gràcies a la posada en marxa del Pla Irta (impuls a la innovació i recerca aplicada per a la transició ecològica en l'arquitectura).

Per províncies, la de València ha sigut la que més persones beneficiàries ha tingut en 2021, amb un 58 % de les sol·licituds, seguida d'Alacant, amb un 27 %, i Castelló, amb un 17 %.

El Pla Irta és una línia d'ajudes destinada a cofinançar la redacció de projectes, l'execució d'obres, tant de rehabilitació com de nova planta, i la recerca aplicada i el desenvolupament de producte, que fomenten la incorporació de mesures sostenibles (mediambientals, socials i econòmiques) i potencien la innovació en l'entorn construït.

La quantia de les subvencions pot ser del 50 % al 95 % del pressupost total de l'actuació i les persones beneficiàries poden ser de naturalesa tant pública com privada.

Iniciativa pública i privada

La posada en marxa del Pla Irta (impuls a la innovació i recerca aplicada per a la transició ecològica en l'arquitectura), mitjançant la Direcció General d'Innovació Ecològica en la Construcció, ha permés, en aquesta segona edició, donar suport a projectes d'iniciativa tant privada com pública. Uns projectes que "són el reflex d'un canvi de tendència i una creixent sensibilitat per desenvolupar propostes sostenibles i innovadores que vagen més enllà de les intervencions clàssiques", ha explicat la directora general, Nuria Matarredona.

Matarredona ha indicat la "gran acollida" de la línia, així com "l'heterogeneïtat" de les iniciatives rebudes, "la qual cosa demostra que hi ha una clara preocupació per fer dels espais que habitem llocs més sostenibles". A més, ha recordat que, davant de la imminent arribada dels fons Next Generation, el Pla Irta s'ha convertit en "un referent de promoció d'arquitectura responsable, amb capacitat tractora de generar un canvi en el sector".

Entre els projectes que s'han finançat, cal destacar els d'iniciativa pública i la participació de diversos ajuntaments amb actuacions tan diverses com la millora de la sostenibilitat d'un parc urbà de l'Ajuntament de la Font d'en Carròs, la bioconstrucció amb palla d'arròs de l'Ajuntament de Catarroja, l'aplicació de la innovació en l'enllumenat públic del de Mislata i la futura aula natura de l'Ajuntament de Titaguas.

També s'han subvencionat diversos projectes de recuperació d'espais públics amb criteris de sostenibilitat com un centre esportiu, la renovació d'una fàbrica de farines, una plaça històrica o l'adequació d'antigues instal·lacions ferroviàries, en ajuntaments com Casinos, Camporrobles, Salinas, Argelita i Benaguasil, entre altres.

Transició verda, justa i inclusiva

La secretària autonòmica d'Arquitectura Bioclimàtica i Sostenibilitat Energètica, Laura Soto, ha destacat l'aposta de l'Administració pública i, especialment, dels ajuntaments per impulsar actuacions que "promoguen una transició verda, justa i inclusiva que fomente la sostenibilitat dels llocs que habitem i que faça valdre el factor exemplar que ha d'exercir l'Administració en tots els nivells".

A més, Soto ha assenyalat que aquesta línia del Pla Irta "no només busca ser una palanca econòmica, sinó servir d'aparador perquè altres municipis es puguen sumar a aquesta onada de renovació verda amb el suport de les institucions".

A la iniciativa pública també se sumen les actuacions d'iniciativa privada amb una gran diversitat de propostes com la construcció d'una granja escola, un campament d'ecoturisme, un càmping ecològic, diversos centres educatius, la seu social d'una agrupació musical i la participació també d'associacions, cooperatives d'habitatges i universitats.

Arxius relacionats